Ja va essent hora d’ensenyar la casa per dins i d’una manera una mica ordenada, oi? Doncs comencem per l’entrada:

Aquesta és l’estança que fa de rebedor, a la qual s’accedeix, després de pujar un parell de graons, des de la porta que podeu veure un parell de posts més avall i al de presentació de la casa.

La porta de l’esquerra dóna a l’habitació que hem arranjat per als convidats. Per la del fons que es veu oberta s’accedeix, baixant un parell de graons, a la gran sala del menjador; és una porta baixeta amb la llinda de la qual ja ens hi hem fet uns quants nyanyos! La porta que es veu a la dreta d’aquesta, tancada, porta a les golfes per unes escales temeràries. I la porta de sota l’arcada dóna accés a un passadís que ens duu a l’antiga cuina amb el foc a terra, que queda just darrere l’envà que cega l’arcada; i al rebost, a una antiga habitació i a l’antiga galeria que actualment ens fa de cuina.

Els trastos que es veuen a la foto hi són perquè ara estem treballant en l’arcada, precisament (maca, eh?): treure el guix que la recobria, netejar el sutge de les pedres (sembla que va haver-hi un incendi fa moooolts anys!), rascar les juntures i fer-les de nou amb ciment, repassar les vores amb guix… ara només ens queda fer la raspallada final.

Els ous van desaparèixer, però en van aparaèixer uns altres en una altra finestra de les golfes. I ara ja han nascut dos polls de falcó, i d’aquests sí que en tenim foto: mira que són lletjos! Hem deduit que es tracta d’una parella d’esmerles o falco columbarius, que, a més, és una espècie protegida d’acord amb la Llei 22/2003.

…reprenem l’activitat d’aquest blog; a veure si dura.

Els ocellets de les golfes eren vulgars coloms: el poble n’està ple. Però això era l’estiu passat… Ara fa tres setmanes vàrem descobrir que un falconet havia niat en una finstra de la façana, just sobre la porta d’entrada de casa; vam fer foto dels ous des de dins per deixar-ne constància, però dues setmanes després havien desaparegut. Creiem que van néixer els polls i la família va traslladar-se a un lloc més tranquil.

La casa continua gairebé igual. Bé, hem arreglat una estança que abans era un assecador de patates i tomàquets i ara l’hem convertida en el taller. Això ens ha permès descobrir el tractament regenerador de terres de tova: neteja a mà amb iagua i sabó i un fregall, oli de llinosa a pinzell i vernís de làtex + aigua (50%): queda com nou! Això sí: després de les grans pencades, fem grans migdiades!

Estem pendents del pressupost d’un constructor que s’ha instal·lat a LP mateix i que ja ha vist de què aniria l’obra i s’hi atreveix, que ja és molt! Esperem, doncs, que aquest assumpte es desencalli aviat.

Hem anat sovint a la casa; a l’hivern menys, però ara que fa bo… mireu quina passejada aquest cap de setmana!

Avui, de visita a Barcelona per fer quatre recados i al vespre tornem a pujar allà dalt. Ahir, grans nuvolades molt negres amenaçaven tempesta (si la foto us agrada, cliqueu-hi per ampliar-la), però al final va quedar en un xàfec acceptable i prou.

Malgrat això, vam pujar a les golfes per veure com anàvem de goteres (‘nem bé, ‘nem bé!!) i vam trobar-hi inquilins: aquest parell de polls d’algun ocellot que ha niat allà dins. Amb la fosca, l’única foto acceptable que va sortir és aquesta; intentarem fer-ne de més qualitat perquè… necessitem ajuda per identificar de quina bèstia es tracta! Si us va l’ornitologia o si teniu amics i/o coneguts amb aquesta afició, esperem comentaris!

Pistes: 1. Ha de ser un bitxo gros: el béc fa 1,5 cm aprox. 2. Els animalons ara mateix estan canviant la ploma. 3. El niu està fet amb quatre branquetes i la resta és, directament, merda dels mateixos ocells.

Doncs això: després d’un mes de juny i juliol en què no ens han vist el pèl per LP –per causes més que justificades: les opos!–, demà marxem cap allà a disfrutar de les vacances alternant el bricolatge amb les passejades i les xerradetes amb la Dolors, que sempre acaba regalant-nos un parell d’enciams del tros.

L’objectiu és acabar de condicionar l’antiga habitació de les conilleres per tal que a l’hivern sigui utilitzable com a cuina-menjador-sala, mentre fan obres al pis de sobre. De moment, ja tenim la paret del tot enguixada; ens falta pintar-la, i després ens dedicarem a les lloses de pedra del terra mentre esperem el fuster que ens faci els tancaments de les tres arcades. Per això hem traslladat la taula i la cuina a una altra banda, de manera que ara ja no fa la pinta de la foto…

Per descomptat, les visites són molt benvingudes. Recordeu que això està a només 1 h de Barcelona, i mireu-vos la nota publicada abans d’aquesta, aquí sota. Fins aviat?

Al poble la cobertura de Movistar és així així, i dins de casa, segons els llocs, no tenim senyal o la tenim només en un racó inverosímil, cosa que ens obliga a parlar enfilats en una cadira, per exemple, i procurant no bellugar el cap pq en en un radi de 10 cm el senyal es perd. Bé, ni que sigui així, les nostres escapades a LP justifiquen que tinguem mòbil, per poder rebre el vostre avís si voleu venir.

En definitiva: si voleu fer-nos una visita, el número és aquest: DCXX – LI – XCIII – XLV (us cal ajuda?)

Tingueu en compte el que acabem d’explicar i envieu un sms en cas que us diguin que el tenim apagat o fora de cobertura. Tingueu també en compte que habitualment, durant la setmana, l’aparell dorm desconnectat i guardat dins d’un calaix, i que oficialment –a la feina, p. ex.– diem a tothom que som uns d’aquests estranys ciutadans que no tnenen mòbil… és a dir, que si estem a Barcelona ens heu de trucar al fix.

Guix. Ens hem iniciat en el món del guix, i la cosa té tela… Sort que hem optat per l’estil rústic, perquè si la paret fa bonys, no passa res. No tenim fotos, però ja en farem més endavant.

Gastronomia. Dissabte, pares de visita (esperem comentaris públics). Un cop ensenyada la casa per inspeccionar les novetats i refrescar la memòria, vam anar a dinar a l’Hostal Jaumet, a Torà. És un antic hostal de carretera tradicional, ara reconvertit a fonda amb pretensions, que segurament s’ha guanyat la fama per mèrits propis, però van donar-nos els canelons mig congelats per dins i l’ofegat de la Segarra molt passat de xocolata; una llàstima. La perdiu escabetxada, de prestigi reconegut a tota la comarca i mitja Catalunya, estava bona.

Escapada. Per pair, caminadeta fins a la torre de la Vallferosa, un lloc espectacular d’aquesta comarca que té bastants raconets sorprenents per descobrir.

Geranis.  El final de curs i les oposicions fan que no pugem allà dalt tant com seria desitjable, i encara menys que actualitzem aquest bloc de publicació irregular i fins ara més aviat escasa (i fa pinta que continuarà així). Avui al marxar hem deixat els geranis a la porta i una garrafa plena d’aigua al costat, a veure si algun veí o visitant que passi per allà d’aquí a uns dies se n’apiada i els rega…

Estrena: Tenim lavabo i una habitació habilitada; per tant, ja ens hem estrenat: hi hem dormit un parell de caps de setmana.

Tòpics: Confirmem tots els tòpics del silenci nocturn (si no fa vent), els estels que es veuen (si surts a passejar i no fa lluna), el despertar amb el piupiu dels ocellets, etc. El del fantasma de la casa, encara no, però ja li hem posat nom i esperem que un dia d’aquests es manifesti: Jaumet.

Cua: Per cert, l’obra del lavabo l’hem feta per tenir un xiringuito provisional mentre esperem que comencin les obres de veritat: les que haurem de fer a la teulada, les golfes i el pis principal. S’ha de fer cua, perquè els paletes van bsucats; en Guàrdia ens va donar hora després de Nadal per la primavera que ve.

Telèfons: a Barcelona també estem d’obres, però a la porteria, i un operari maldestre va tallar un cable que no tocava i ens va deixar sense telèfon a nosaltres i sis veïns més. Com que ho van arreglar en poc més de 24 hores (no com l’última avaria que vam tenir, que era culpa de la Timofonica i van trigar 12 dies!!) , no és excusa per no haver dit res després de la fantàstica inauguració del bloc, però és l’única excusa que tenim, a més de la de la feina, allò de no trobar mai el moment, etc.

Allò de l’habitació del rusc que dèiem no és cap broma: tenim una colònia d’abelles en una construcció que segons els Apicultors de Catalunya és un seguer. Les criatures entren per una escletxa en una part molt alta de la façana, per fora (a la foto es veu com una franja més fosca sobre l’angle superior esquerra de la finestra; si hi cliqueu al damunt es veu millor), i per dins nosaltres accedim al rusc obrint una mena de calaix que queda empotrat a la paret.

Si coneixeu algun apicultor que pugui venir a donar-hi un cop d’ull, aviseu-nos o deixeu-nos un comentari! Ens encantaria poder conservar el rusc i regalar a les visites un potet de mel de collita pròpia, però ens fa por que aquests animalons ens donin problemes a nosaltres o als (pocs) passejants que passen pel carrer prop de l’entrada del rusc. Fins i tot hem estat mirant les ordenances municipals!!

Sense voler-ho ni haver-ho pensat expressament, hem acabat batejant les diverses parts de la casa; així ens entenm més fàcilment quan fem plans. Aquests són els noms:

A la planta baixa: la porquera, el garatge i la cotxera (amb sortida al carrer Major), l’estable.

A la planta +1: l’entrada, el celler, l’alcova o la botiga, la sala de pas, les conilleres.

A la planta +1 i mig: el magatzem, l’altre magatzem, el celleret.

A la planta +2: l’entrada (amb sortida al carrer del Forn), la sala de la tele, el passadís, la cuina, el rebost, l’habitació del terra ondulat, la galeria, l’habitació del terra maco, l’habitació del balcó, la sala de ball.

A la planta +3: la golfa alta, la golfa baixa, l’habitació del mosso, l’habitació de la mossa, l’habitació del rusc, el galliner, la sortida a la teulada.