Comencem pel principi: el principi era a LO: a LO h
i teníem Can Pipanso, batejada per l’Albert amb el nom de “Villa Precipicio” (bona troballa).
Can Pipanso era una caseta de poble petita, que estava per entrar-hi a viure quan la vam comprar, però que tenia moooltes escales (algunes, com les que pujaven a les golfes, impossibles) i una façana extraplomada que, segons 
la propietària de la casa de 
davant, era signe que la casa podia caure endavant en qualsevol moment (i no era l’única que ho pensava); les vistes eren boniques, però hi havia l’Eix Transversal al davant i se sentien els camions quan obries la finestra; si t’abocaves per superar el gruix de la paret i no feia boira, veies relativament a prop el castell de Montfalcó Murallat.
Aquella casa havia de servir com a camp base per buscar-ne una d’igualment vella i de poble, però més gran i maca, encara que calgués arreglar-la. La vàrem trobar molt ràpid, al cap de pocs mesos, i a només dos quilòmetres de LO. I vam decidir vendre Can Pipanso (la venda va ser molt ràpida i sense regateig) i comprar Can Carné, a LP.
