Ja va essent hora d’ensenyar la casa per dins i d’una manera una mica ordenada, oi? Doncs comencem per l’entrada:
Aquesta és l’estança que fa de rebedor, a la qual s’accedeix, després de pujar un parell de graons, des de la porta que podeu veure un parell de posts més avall i al de presentació de la casa.
La porta de l’esquerra dóna a l’habitació que hem arranjat per als convidats. Per la del fons que es veu oberta s’accedeix, baixant un parell de graons, a la gran sala del menjador; és una porta baixeta amb la llinda de la qual ja ens hi hem fet uns quants nyanyos! La porta que es veu a la dreta d’aquesta, tancada, porta a les golfes per unes escales temeràries. I la porta de sota l’arcada dóna accés a un passadís que ens duu a l’antiga cuina amb el foc a terra, que queda just darrere l’envà que cega l’arcada; i al rebost, a una antiga habitació i a l’antiga galeria que actualment ens fa de cuina.
Els trastos que es veuen a la foto hi són perquè ara estem treballant en l’arcada, precisament (maca, eh?): treure el guix que la recobria, netejar el sutge de les pedres (sembla que va haver-hi un incendi fa moooolts anys!), rascar les juntures i fer-les de nou amb ciment, repassar les vores amb guix… ara només ens queda fer la raspallada final.
Els ocellets de les golfes eren vulgars coloms: el poble n’està ple. Però això era l’estiu passat… Ara fa tres setmanes vàrem descobrir que un falconet havia niat en una finstra de la façana, just sobre la porta d’entrada de casa; vam fer foto dels ous des de dins per deixar-ne constància, però dues setmanes després havien desaparegut. Creiem que van néixer els polls i la família va traslladar-se a un lloc més tranquil.
La casa continua gairebé igual. Bé, hem arreglat una estança que abans era un assecador de patates i tomàquets i ara l’hem convertida en el taller. Això ens ha permès descobrir el tractament regenerador de terres de tova: neteja a mà amb iagua i sabó i un fregall, oli de llinosa a pinzell i vernís de làtex + aigua (50%): queda com nou! Això sí: després de les grans pencades, fem grans migdiades!
Doncs això: després d’un mes de juny i juliol en què no ens han vist el pèl per LP –per causes més que justificades: les opos!–, demà marxem cap allà a disfrutar de les vacances alternant el bricolatge amb les passejades i les xerradetes amb la Dolors, que sempre acaba regalant-nos un parell d’enciams del tros.
L’objectiu és acabar de condicionar l’antiga habitació de les conilleres per tal que a l’hivern sigui utilitzable com a cuina-menjador-sala, mentre fan obres al pis de sobre. De moment, ja tenim la paret del tot enguixada; ens falta pintar-la, i després ens dedicarem a les lloses de pedra del terra mentre esperem el fuster que ens faci els tancaments de les tres arcades. Per això hem traslladat la taula i la cuina a una altra banda, de manera que ara ja no fa la pinta de la foto…
Al poble la cobertura de Movistar és així així, i dins de casa, segons els llocs, no tenim senyal o la tenim només en un racó inverosímil, cosa que ens obliga a parlar enfilats en una cadira, per exemple, i procurant no bellugar el cap pq en en un radi de 10 cm el senyal es perd. Bé, ni que sigui així, les nostres escapades a LP justifiquen que tinguem mòbil, per poder rebre el vostre avís si voleu venir.
de calaix que queda empotrat a la paret.
